Qüestió de maduresa

Posted by Carfite - in Articles - No Comments

És obvi que si ens posem puristes és el mateix esport. Hi ha 11 jugadors per equip, una pilota, dues porteries… Però no ens enganyem, no és el mateix.
I afortunadament el barcelonisme ho sap i ho valora. Aquesta és la gran recompensa que ha obtingut el Barça després d’aquesta dècada gloriosa. I la diferència que hi ha ara mateix entre blaugranes i madridistes. Els del Bernabéu podran guanyar la undécima i n’estaran orgullosos però a 600 quilòmetres hem après que d’acord, que tots volem guanyar, però no a qualsevol preu. Es valora l’estil i no parlo de la possessió, sinó de jugar a l’atac, de portar la iniciativa, de buscar la porteria rival. Pots caure, però sempre amb el cap ben alt. Orgullós de l’esforç.

De fet, en l’eliminatòria contra l’Atlètic de Madrid el Barça no va competir com ens té acostumats i el barcelonisme no es va agafar a l’error arbitral de l’últim minut sinó que va reconèixer que no es mereixien passar a semifinals. Al Camp Nou s’ha xiulat a l’equip tot i guanyar per golejada. A Vallecas s’ha criticat un 0-5 per utilitzar massa la puntada endavant i no sortir ni una sola vegada amb pilota controlada des de la pròpia porteria. S’ha aplaudit als matalassers per guanyar la Lliga a casa teva valorant el seu esforç i s’ha ovacionat a l’equip tot i quedar eliminat pel Chelsea a les semifinals de la Champions. Maduresa.

Estic convençut que tots vam sentir vergonya aliena veient el partit del Madrid contra el City al Bernabéu. D’acord són finalistes, però guanyant per guanyar, sense més. Sense projecte, sense estil, sense sentiment. I aquesta diferència va més enllà del futbol. Som diferents. Cultures diferents. El Barça és més que un club perquè la manera d’entendre aquest esport va lligada a la d’entendre el país. ¿Recordeu allò de la feina mal feta no té futur i la feina ben feta no té fronteres? Així som nosaltres. Allà són més de prendre una relaxing cup of café con leche a la Plaza Mayor.

El futbol és moltes vegades el reflex d’una societat. I ara mateix els barcelonistes tenen un grau de maduresa per sobre dels madridistes. Poden guanyar una nova Champions, però dubto que algú es volgués canviar per ells. No crec que vulgueu tenir un president que està més pendent dels seus negocis que del seu equip o una estrella obsessionada amb les seves abdominals i els seus gols. Haver après a guanyar però també a perdre és la millor notícia pels aficionats del Barça. I de fet cada vegada ho estem aprenent més també a nivell de país.

Post a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*